Document "Les Eines"

La Fusta: Evolució, Obtenció i Tranportació

L'evolució de la Fusta

Aquesta indústria enfonsa les seves arrels en el principi de la història.
Junt amb la pedra, la fusta va ser el primer material que va utilitzar l'home.
A l'any 9.000ac ja es fabricaven les primeres serres de fusta, a partir d'aquell moment, l'home no ha parat d'innovar aquest eina.Per això la serra i la fusta han sigut elements bàsics en la evolució humana.
Des de les primeres barraques, la fusta ha sigut la protagonista en la història.La serra de dues mans era un mètode alternatiu per tallar, molt més fàcil i ràpid.

Obtenció de la Fusta

La fusta s'obté dels arbres.Es talen els troncs amb serres  elèctriques.

Després s'eliminen les rames fins a deixar el tronc net.

Transportació.

Els troncs es poden transportar amb camions o pels rius deixant que la corrent se'ls emporti.

Propietats de la fusta

La fusta  no té unes propietats fixes. Depenent del tipus de fusta les propietats són diferents, però hi ha algunes que són universals:

• En general totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, per això suren.

• En general la fusta no és dura. La duresa és l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penentrat. El vidre és més dur que la fusta

• La fusta és resistent, és a dir:NO és frágil:

 Tracció:

La resistència de la fusta a la tracció depén de la direcció en que es fa l'esforç.

 Compresió:

Normalment les fustes suporten bé els esforços de la compresió

Flexió:

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió

DURABILITAT:

No és una propietat general, hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i fongs com la noguera, la teca i la caoba, i n'hi ha d'altres que no ho són tant com el pi i l'eucaliptus.

• Conductivitat tèrmica i elèctrica:

 La fusta és aïllant de la calor i de l'electricitat, per això els terres de fusta són càlids a l'hivern i els de ceràmica en canvi no.

• Lluentor i color:

És molt diferent segons les fustes. Algunes presenten en cop polides, una superfície  brillant, i n'hi ha d'altres que tenen una coloració especial que les fa diferents.

Classificació de fustes

La classificació més comuna per a les fustes és:

• Fustes toves:

En general, es tracta d'arbres resinosos o de fulla perenne com ho són el pi i l'avet. Aquestes fustes són fàcils de treballar.

• Fustes dures:

Ho són els arbres de fulla caduca com el roure o el faig

Els seus derivats

 De la fusta es poden obtenir altres productaes anomenats derivats en aquest cas, de la fusta

• Taulers artificials

Els mobles que t'envolten i que fas servir no són de fusta natural 

*Característiques:

-Són més econòmics

-Són més plans i llisos

-Poden tenir mides més grans

-No es deformen, ni podreixen, ni es corquen

                                            PODEN SER DE TRES TIPUS:

• Contraplacat:

Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, col·locades de manera que les fibres de la capa interior quedin perpendiculars a la superior. El material que es fa servir per enganxar-les es la cola.

• Aglomerat:

S'obté a partir d'encenalls i trossos de fusta tractats a pressió i després encolats.

• Premsat o de fibra:
• Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatura alta.S'uneix amb resina sintètica i es dur, però fàcil de treballar i pintar.

• Paper:

És una capa fina de fibres vegetals i té les propietats de ser resistent , perdurable en el temps, higroscòpic, lleuger i aïllant de la calor i de l'electricitat.

• Cel·lulosa:

És el constituent principal de la paret cel·lular de les plantes. S'obté en grans quantitats de la fusta, i especialment de l'eucaliptus

• Cartró:

S'obté a partir de làmines gruixudes de pasta de paper. El cartró ondulat comú, el formen una capa interior de paper en forma d'ondes reforçada per dues capes exteriors llises. Les característiques del cartró són: lleuger, resistent, és net, s'utilitza per embalatge i es pot reciclar

Petit resum del paper

El paper és una fina capa de fibres vegetals de cel·lulosa entrellaçades entre si, formant un llenç que té les propietats de ser resistent, perdurable en el temps higroscòpic, lleuger i aïllant de la calor i l'electricitat.
La pasta de paper s'obté a partir de la cel·lulosa de la fusta que se separa d'altres components i es barreja amb aigua. Després es blanqueja amb reactius químics i s'escorre l'aigua. Finalment, uns rodets l'assequen i s'enrotlla i forma bobines de paper.

Treball amb fusta

La fusta i derivats serveixen per construir una infinitat d'objectes.
Els pasos que es fan servir són:

1. Mesurar i marcar
2. Subjectar
3. Tallar
4. Desbastar
5. Perforar
6. Unir i acabar

MESURAR I MARCAR

1-MESURAR I MARCAR

-El marcatge consisteix a dibuixar sobre el material els contorns de la
 peça que hem d’obtenir. Cal fer-ho sempre abans de tallar i serveix per
 saber per on hem de guiar l’eina de tall.

-Una petita errada en les mides pot fer que s'espatlli la feina.

-Cal aprofitar al màxim el material. Així talaran molts menys arbres.

-Les eines que s'utilitzen són:

• Metre de fuster: És fa de fusta de boix. Té un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo.

• Escaire metàl·lic: Consta d'una fulla metàl·lica graduada unida a un angle recte. Serveix per comprovar angles de 90º o per marcar línies paral·leles. S’utilitza amb el llapis, el retolador o també amb la punta de marcar.

• Flexòmetre: Cinta metàl·lica graduada que s'enrotlla. Té un fre per treballar amb comoditat.

• Compàs: Serveix per marcar línies corbes o circumferències a la fusta. És d'acer i té dues petites potes amb punta de metàl.

SUBJECTAR

2- SUBJECTAR

-La subjecció és una operació molt necessària en la fase de construcció.

-Abans de tallar hem de subjectar el material per poder treballar amb seguretat i precisió

-Les eines que s'utilitzen són:

• Serjant: Ens permet fixar les peces a la taula. També serveix per mantenir juntes les peces que s’han d’unir mentre l’adhesiu s’asseca. S'ha d'obrir el serjant i s'ha de col·locar de manera que per sota mossegui la taula. S'ha de col·locar la fusta sobre la taula.

• Cargol blanc:  Permet subjectar materials i peces per treballar-les amb altres eines. La peça se situa entre les boques del cargol. Les boques constitueixen la part superior del cargol i n’hi ha una de fixa i una de mòbil. Cal girar la maneta amb força perquè la boca mòbil empenyi la peça contra la boca fixa.

Tallar

3. Tallar

Quan tinguem la peça ben subjectada ja la podrem tallar. Si la fusta es fina es fa servir la serra de vogir.                             ---------------------->


Per col·locar un pèl de serra nou, hem d'afluixar les dues papallones que el subjecten.Les dents han de mirar cap enfora i cap avall.

El tall s'ha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall més gran possible.

• Serra de marqueteria:S'utilitza per a tallar o serrar,principalment  fusta o contraxapat, encara que també s'utilitza per tallar làmines de metall.

• Xerrac: Es fa servir per a fustes gruixudes. Aquesta serra és flexible. S'ha de col·locar en un determinat angle.

• Xerrac de costella: És fa servir per a treballs de precisió.

SERRES ELÈCTRIQUES

• Serra de vogir portàtil: S'utilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massisa.

        

• Serra circular de taula: S'ha de guiar bé.

• Torn: Serveix per buidar i per donar forma a la fusta.

• Fresadora: Aparell que serveix per fer motllures i acabats.

DESBASTAR

4.Desbastar.

Eliminar el material que sobra del tall d'una peça de fusta.
-Llimar: Treure astelles grans
-Polir: Fer superfície llisa

Eines per desbastar:

• Paper de vidre: És un làmina de paper, serveix per que la fusta quedi llisa.

• Llima: Barra d'acer amb dents a la superfície i un manec.

Perforar

5. Perforar

Ens permet fer forats a la fusta. Les eines que s'utilitzen són:

• Barrina: Punta helicoïal inserida en un mànec de fusta. S'utilitza per fer petits forats i per marcar el lloc.

• Trepant elèctric: Un motor fa girar la broca. Té una gran velocitat.

NORMES DE SEGURETAT

 Per treballar amb aquestes eines has de seguir unes normes de seguretat:

1-No portar roba folgada, ni penjolls, ni el cabell deixat anar (es podrien enganxar amb la màquina).

2- Fer servir ulleres protectores.

3- Subjectar la peça bé.

4-No fer servir en llocs humits.

UNIR

6. Unir

Clavar: Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus.
Si vols introduir un clau gruixut, primer es fa un petit forat.

Cargolar: Per enroscar s'ha d'escollir el tornavís adequat, que poden ser manuals o elèctrics. S'agafa pel mànec. Els perns permeten col·locar femelles estàndard o d'orelles. S'utilitza quan es vol que les unions siguin desmuntables.
En la fusta hi podem clavar claus cargols i perns.

Encolar: Serveix per unir les peces de fusta mitjançant la cola. Per encolar cal que les fustes estiguin ben netes, sense vernís ni pintura. Amb aquesta finalitat podem fer servir serjants o cargols.                     Precaucions per treballar amb cola:

-No s'ha de posar molta cola, si ho fas s'ha de netejar ràpid amb un drap humit.

Acoblar: Tractarem les unions de les peces de fusta, per que encaixin l'una amb l'altra.
A l'acoblament amb espigues o tacs es marquen uns forats del gruix de l'espiga a les peces que s'han d'unir.

Acabar

7-Acabar

• Acoblament encadellat- es fa servir per unir mascle i femella.